divendres, 15 de novembre del 2019


OPCIÓ  A


Tota aquesta imatge, estimat Glaucó – vaig dir-li- cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi en ella amb la força del sol i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel·ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que aquesta és la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que si més no, jo veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea de bé. Ara quan ha estat vista  se la reconeix a l’acte com causa de tot el que és bell i recte, per tal com es genera en el visible la llum i el sol del qual ella depèn, i en l’intel·ligible per tal com crea ella sola com a senyora la veritat i l’enteniment. I comprenc que qui ha d’actuar  assenyadament en privat o en públic, cal absolutament que contempli aquesta idea
                Plató.  República  517b-c
1.       Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades ( 2 punts)
El text comença amb un resum del mite de la caverna on s’assenyala com el mite representa la dualitat d’un mon intel·ligible i d’un de visible. Els continguts del mite són relativitzats, però,  enfront del que Sòcrates considera la idea fonamental: la supremacia absoluta de la idea de bé, la qual ve expressada pel fet que pot definir-se com principi ontològic, causa, principi epistemològic,  senyora de la veritat i axiològic, guia de  conducta.
(malauradament molts heu oblidat la segona part del text que és la més important. La frase més important, la subratllada, en tots el comentaris és com si no hi fos-. Estàveu massa amoïnats per enrotllar-vos, com per adonar-vos que Sòcrates tenia la gentilesa d’assenyalar-vos la idea principal del text)
2.       Expliqueu breument – entre cinc i quinze paraules- el significat que tenen en el text les expressions següents:
·         ânima
la força vital de l’home que es contraposa al coa i es desenvolupa en les capacitats emocionals i racionals
·         Món visible  (2 punts)
Representació  en l’alegoria del conjunt de coses a les que tenim accés mitjançant els sentits




3.       Expliqueu el sentit i la justificació segons Plató de la frase següent del text  al cim de tot el cognoscible i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea de bé (en la resposta us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament al text) (2 punts)
Moltes  possibilitats, però en tot cas sembla indispensable una definició tats a fons com sigui possible de la idea de bé (cosa que segurament requereix en primer lloc explicar que és una idea) i per explicar que és l’esforç del que parla Plató, cal explicar que és la dialèctica (no hi ha prou amb esmentar-la com feu la majoria). De fet, la pregunta invita a explicar tota l’estructura del coneixement segons Plató
 Cal repetir que allò que, més o menys, esperem en aquesta pregunta és una exposició teòrica que parteixi del text per aclarir-lo

4.       Compareu la concepció ontològica desenvolupada en aquest paràgraf amb l’aristotèlica (2 punts)
El contingut bàsic es comparar el dualisme platònic de la realitat sensible i la intel·ligible amb la concepció de la realitat aristotèlica d’objectes composats d’una matèria i una forma (cosa que significa que el mon aristotèlic no es pot definir com a sensible.
Evidentment trobo pertinent , i  necessari per optar a una bona nota,  parlar de la diferent concepció de tots dos envers la qüestió del gènere suprem, la idea de bé  en Plató, i del canvi que suposa la introducció de la noció de ser en potència.

5.       Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent, allò revelat per l’ intel·lecte és més real que allò mostrat pels sentits Responeu d’una manera raonada (2 punts)

Òbviament moltes possibilitats, però  és difícil avaluar una convicció o una creença, una fe (allò que molts mostreu pels sentits) És molt preocupant la tendència a confondre la imaginació amb l’ intel·lecte