OPCIÓ  A

Tota aquesta imatge, estimat Glaucó – vaig dir-li- cal que l’enllacis amb el que hem dit abans, la regió que ens és revelada per la vista, l’has de comparar amb l’estança de la presó, la llum del foc que hi en ella amb la força del sol i si ara poses la pujada i la contemplació de les coses de dalt com l’impuls de l’ànima cap a la regió de l’intel·ligible, no erraràs certament la meva expectació, ja que aquesta és la que vols sentir. El déu sap, com sigui, si eventualment respondrà a la veritat. El que si més no, jo veig, ho veig així: al cim de tot el cognoscible i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea de bé. Ara quan ha estat vista  se la reconeix a l’acte com causa de tot el que és bell i recte, per tal com es genera en el visible la llum i el sol del qual ella depèn, i en l’intel·ligible per tal com crea ella sola com a senyora la veritat i l’enteniment. I comprenc que qui ha d’actuar  assenyadament en privat o en públic, cal absolutament que contempli aquesta idea

                Plató.  República  517b-c

1.       Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades ( 2 punts)

El text comença amb un resum del mite de la caverna on s’assenyala com el mite representa la dualitat d’un mon intel·ligible i d’un de visible. Els continguts del mite són relativitzats, però,  enfront del que Sòcrates considera la idea fonamental: la supremacia absoluta de la idea de bé, la qual ve expressada pel fet que pot definir-se com principi ontològic, causa, principi epistemològic,  senyora de la veritat i axiològic, guia de  conducta.

(malauradament molts heu oblidat la segona part del text que és la més important. La frase més important, la subratllada, en tots el comentaris és com si no hi fos-. Estàveu massa amoïnats per enrotllar-vos, com per adonar-vos que Sòcrates tenia la gentilesa d’assenyalar-vos la idea principal del text)

2.       Expliqueu breument – entre cinc i quinze paraules- el significat que tenen en el text les expressions següents:

·         ânima

la força vital de l’home que es contraposa al coa i es desenvolupa en les capacitats emocionals i racionals

·         Món visible  (2 punts)

Representació  en l’alegoria del conjunt de coses a les que tenim accés mitjançant els sentits

3.       Expliqueu el sentit i la justificació segons Plató de la frase següent del text  al cim de tot el cognoscible i encara amb un gran esforç, s’hi veu la idea de bé (en la resposta us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament al text) (2 punts)

Moltes  possibilitats, però en tot cas sembla indispensable una definició tats a fons com sigui possible de la idea de bé (cosa que segurament requereix en primer lloc explicar que és una idea) i per explicar que és l’esforç del que parla Plató, cal explicar que és la dialèctica (no hi ha prou amb esmentar-la com feu la majoria). De fet, la pregunta invita a explicar tota l’estructura del coneixement segons Plató

 Cal repetir que allò que, més o menys, esperem en aquesta pregunta és una exposició teòrica que parteixi del text per aclarir-lo

4.       Compareu la concepció ontològica desenvolupada en aquest paràgraf amb l’aristotèlica (2 punts)

El contingut bàsic es comparar el dualisme platònic de la realitat sensible i la intel·ligible amb la concepció de la realitat aristotèlica d’objectes composats d’una matèria i una forma (cosa que significa que el mon aristotèlic no es pot definir com a sensible.

Evidentment trobo pertinent , i  necessari per optar a una bona nota,  parlar de la diferent concepció de tots dos envers la qüestió del gènere suprem, la idea de bé  en Plató, i del canvi que suposa la introducció de la noció de ser en potència.

5.       Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent, allò revelat per l’ intel·lecte és més real que allò mostrat pels sentits Responeu d’una manera raonada (2 punts)

Òbviament moltes possibilitats, però  és difícil avaluar una convicció o una creença, una fe (allò que molts mostreu pels sentits) És molt preocupant la tendència a confondre la imaginació amb l’ intel·lecte

TEXTOS EXAMEN DESCARTES

TEXTOS EXAMEN DESCARTES

Passem doncs als atributs de l’ànima, i vegem si n’hi ha alguns que siguin en mi. Els primers són alimentar-me i caminar ; però, si és veritat que no tinc  cos, també és veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és sentir, però hom no pot sentir sense el cos ; tota una altra cosa és que he pensat que sentia, antigament, durant el somni,  moltes coses que he reconegut no  haver sentit en despertar. Un altre és pensar i trobo que el pensament és un atribut que em pertany. Només ell no pot ésser separat de mi. <<jo soc, jo existeixo>> : això és cert ; però quant de temps ?. A saber tant de temps com jo penso. Car podria ser que, si deixés de pensar, deixés al mateix temps d’ésser o existir. No admeto res que no sigui necessàriament veritable : no sóc, doncs, parlant amb precisió, res més que una cosa que pensa, és a dir un esperit, un enteniment o una raó, que són termes la significació dels quals m’era abans desconeguda.

                                                   MEDITACIONS METAFÍSIQUES (A.T., IX, 21)

          

No m’hauria de sorprendre gaire quan penso en la feblesa que hi ha en el meu esperit i la inclinació que té a caure sense adonar-se’n en l’error. Perquè per més que, sense parlar, penso en tot això dintre meu, ensopego sempre amb les paraules del llenguatge ordinari i els termes gairebé ens confonen. Perquè nosaltres diem que veiem la mateixa cera, quan algú ens la presenta i no que jutgem que és la mateixa pel fet que té el mateix color i la mateixa figura. Per la qual cosa voldria gairebé concloure que coneixem la cera per la visió dels ulls i no per la sola inspecció de la ment si no fos que de vegades veig des de la finestra homes que passen pel carrer i, en veure’ls, no puc evitar dir que veig homes –igual com dic que veig la cera- quan de fet el que veig des de la finestra només són barrets i capes, que podrien cobrir espectres o bé homes fingits que es mourien mitjançant mecanismes... En canvi jo jutjo que són autèntics homes i d’aquesta manera comprenc, solament per la facultat de jutjar que posseeix el meu esperit, allò que creia veure amb el els ulls

Rene Descartes. Segona Meditació   

Tanmateix em cal considerar que sóc home i per tant que tinc costum  de dormir i representar-me en somnis les mateixes coses i de vegades altres menys versemblants  que les que aquests insensats imaginen estan desperts. Quants cops m’ha passat que somiava, al vespre, que era aquí, vestit com ara  i que em trobava a prop del foc, quan de fet era dintre del llit tot nu? Tinc molt clar ara que no miro aquest paper amb ulls de son, que aquest cap que bellugo no està gens endormiscat, que intencionadament i deliberadament estenc la mà i la sento; allò que s’esdevé en el somni no sembla tan clar i tan distint com tot això. Però, Si ho penso bé, recordo haver estat sovint enganyat, mentre dormia, per il·lusions semblants. I mentre em deturo pensant això, veig amb tanta claredat que no hi ha indicis concloents ni senyals tan certs  que em facin distingir entre vetlla i somni que resto estupefacte; l’esbalaïment és tal que gairebé és capaç de persuadir-me que estic dormit.

RENE DESCARTES. Primera Meditació

Una possible resposta es troba al Moddle de la matèria Història de la Filosofia                                              

RESPOSTA ct2

1.      Exponga el problema que se plantea en el texto, indique las ideas principales y señale la consistencia de sus argumentos y conclusiones (Valoración de 0 a 2,5 puntos)

El texto pertenece a la cuarta parte del discurso, correspondiente a la metafísica, el problema planteado en el inicio de la parte es el de determinar qué es lo que puede saberse con certeza, un problema que lleva a la afirmación del principio cogito ergo sum. El problema una vez enunciado es deducir que se sigue de esta afirmación y la primera consecuencia es lo que podríamos enunciar como tesis del texto: la identidad humana radica principal y primeramente en su capacidad de pensar. Yo soy mi mente.

            La caracterización de la identidad se hace a partir de la noción de substancia, la justificación de esta tesis en enunciada en las líneas precedentes. El proceso de duda afecta la certeza con la que creía conocer a todos los datos de mi situación y a mi propio cuerpo. Todo ello es dudable. Pero no es dudable la presencia de mi pensamiento (mientras estoy pensando).

La última parte aclara la tesis para mencionar lo que en este momento puedo afirmar sobre el cuerpo. Descartes no sabe si tiene un cuerpo, (luego recuperará esta certeza) Pero puede afirmar ya plenamente dos tesis subsidiarias:

                        1/ La diferencia entre alma y cuerpo que implica la independencia ontológica de uno respecto a otro.

                        2/ La prioridad del conocimiento del alma respecto al del cuerpo. Nuestro saber del alma, de la mente para ser exactos, es previo al del cuerpo

2.      Analice y explique el significado de los término o expresiones subrayadas mostrando su sentido  (Valoración de 0 a 2,5 puntos)

Yo sujeto del enunciado que constituye el modelo de verdad, su existencia constituye el principio de la filosofía. Se define como sustancia espiritual.

Dudar operación intelectual consistente en examinar el valor de certeza de todas mis afirmaciones, con el objetivo de establecer fundamentos firmes para la ciencia.

Substancia una cosa que existe de tal modo que no necesita de ninguna otra para existir.

Cuerpo fragmento de la res extensa (materia) objeto de unión sustancial con la sustancia espiritual que identifico como yo.

fácil de conocer En este texto funciona como sínonimo de evidente es decir claro, distinto e inbdudable.

Resposta comentari 9 de gener

El text efectua una comparació entre la lògica aristotèlica, referida aquí com dialèctica, i el nou mètode preconitzat per Descartes. El propòsit és mostrar la superioritat d’aquest últim. Hi ha un únic argument derivat de l’estructura del sil·logisme: el contingut de la conclusió està sempre contingut en el de la premissa i per això no poden suposar un augment del coneixement, que és la finalitat cercada pel mètode cartesià. D’aquest fet s’extreuen dues conseqüències: la manca de validesa cognitiva d’aquesta lògica ensenyada a les escoles i la necessitat de considerar-la no com una eina filosòfica sinó com mostra d’una actitud aliena i oposada a la filosofia

Sil·logisme Estructura de raonament lògic en el què dos premisses es vinculen entre si mitjançant un terme mig per produir una conclusió

Retòrica Saber propi de la sofistica, identificat des de llavors amb l’aparença de coneixement

La pregunta de comparació apunta a Plató i a buscar equivalències entre la relació d’aquest autor amb la de la sofística i la de Descartes amb la tradició escolàstica

CT2 DESCARTES

Al examinar después atentamente lo que yo era y ver que podía fingir que no tenía cuerpo alguno y que no había mundo ni lugar alguno en el que yo me encontrase, pero no podía fingir por ello que yo no fuese, sino al contrario, por lo mismo que pensaba en dudar de las otras cosas se seguía muy cierta y evidentemente que yo era, mientras que con solo dejar de pensar, aunque todo lo demás que hubiera imaginado hubiese sido verdad, no tenía razón alguna para creer que yo fuese, conocí por ello que era una substancia  cuya total esencia o naturaleza es pensar, y que no necesita para ser, de lugar alguno, ni depende de ninguna cosa material. De manera que este yo, es decir, el alma por la cual soy lo que soy, es enteramente distinta del cuerpo y hasta es más fácil de conocer que él, y aunque el cuerpo no fuese, el alma no dejaría de ser cuanto es.

             R. Descartes Discurso del Método

1. Explique breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades
2. Expliqeu breument el significat que tenen en el text les expressions en negreta,

Mètode cartesià

Pero para que aparezca todavía con más evidencia que aquel arte de razonar en nada contribuye al conocimiento de la verdad, es preciso señalar que los dialécticos no pueden formar con su arte ningún silogismo  que concluya en la verdad, a no ser que posean antes la materia del mismo, esto es, si no conocieran ya antes la misma verdad que deducen en el silogismo. De donde resulta evidente que ellos mismos no aprenden nada nuevo  a partir de tal forma y que por ello la Dialéctica vulgar es totalmente inútil para los que se desean investigar la verdad de las cosas y que tan sólo puede servir a veces para exponer a otros más fácilmente las razones ya conocidas, por lo que es preciso hacerla pasar de la Filosofía a la Retórica.

                        R. Descartes. Reglas para la dirección del Espiritu. P. 406

1.      Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades

2.      Expliqueu breument – entre cinc i quinze paraules- el significat que tenen en el text les expressions en negreta i cursiva

    Compara la relació entre filosofia i retòrica plantejada en el text amb la d'algun altre autor de la història de la filosofia

galileu , possibles respostes

El  tema d’aquest text és la definició de la noció de matèria, cosa  que fa establint una distinció entre qualitats primàries i qualitats secundàries. El text té una estructura deductiva partint del fet que no podem representant-ne (imaginar) un cos sense les primeres, però perfectament podem fer-ho sense les segones. S’afegeix que mentre les segones estan vinculades als sentits les primeres ho  estan a la raó. La conclusió final és que les qualitat dels segon tipus, com ara el colo, olor o sabor, són subjectives i no són plenament reals com ho són les primeres.

Matèria l’entitat que suporta determinacions qualitatives

Mers noms Termes que no tenen una correspondència estricta amb la realitat material

3/ òbviament es tractaria de comparar les diferents nocions que cadascun dels dos autors té de forma i matèria i, treure com a conseqüència el diferent paper que les matemàtiques tenen a les respectives filosofies