El text efectua una comparació entre la lògica aristotèlica, referida aquí com
dialèctica, i el nou mètode preconitzat per Descartes. El propòsit és mostrar
la superioritat d’aquest últim. Hi ha un únic argument derivat de l’estructura
del sil·logisme: el contingut de la conclusió està sempre contingut en el de la
premissa i per això no poden suposar un augment del coneixement, que és la
finalitat cercada pel mètode cartesià. D’aquest fet s’extreuen dues
conseqüències: la manca de validesa cognitiva d’aquesta lògica ensenyada a les
escoles i la necessitat de considerar-la no com una eina filosòfica sinó com mostra
d’una actitud aliena i oposada a la filosofia
Sil·logisme Estructura
de raonament lògic en el què dos premisses es vinculen entre si mitjançant un
terme mig per produir una conclusió
Retòrica Saber
propi de la sofistica, identificat des de llavors amb l’aparença de coneixement
La pregunta de comparació apunta a Plató i a
buscar equivalències entre la relació d’aquest autor amb la de la sofística i
la de Descartes amb la tradició escolàstica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada